Vectors

PRÀCTICA 5

DADES

Professora: Mª José García Álamo

Centre educatiu: IES Can Mas (Ripollet, Barcelona).

GRUP DEL PROJECTE

L’experiència s’ha realitzat amb el grup d’ESO 4t C. És un grup de reforç (adaptació curricular) actualment constituït per 17 alumnes (12 noies i 5 nois)

 

- 1 4 alumnes van començar al mes de setembre. D'aquets, la meitat han repetit algun curs durant l’ESO. A més cinc havien d’haver repetit tercer d’ESO (però la junta avaluadora, va considerar convenient promocionar-los de curs). La majoria són nascuts a Barcelona (9 alumnes), les procedències de la resta són: Linares (Jaen), Hondures, Paquistan i Equador.

- Una alumna d’origen búlgar es va incorporar un mes abans de començar l’experiència (parla i entenc el castellà, però no el català). Només va realitzar les tres primeres sessions del projecte (ja que va tornar al seu país provisionalment ).

- Dues alumnes més es van incorporar començada l'experiència: Una paquistanessa (no parla ni entén ni el català ni el castellà) i una altra d'origen equatorià (no entén el català però el seu nivell de matemàtiques és molt baix, ni tan sols sap sumar). Cap d’aquestes dues alumnes ha participat a l’experiència: estaven a l’aula amb un material adaptat (diferent entre elles) i se les havia d’atendre i donar les explicacions necessàries.

En general, són alumnes amb un nivell molt baix a totes les àrees i competències (no tant sols de matemàtiques), amb nul treball fora de l’aula, escasses ganes d’aprendre i de raonar, cansats de les classes i del sistema educatiu... Només funcionen amb exercicis mecànics que no hagin de pensar ni de llegir. Moltes vegades disfressen de mandra les seves limitacions i no són realistes amb les seves mancances. No obstant això, considero que, depèn del dia, és un grup bastant agradable i que amb un treball que s’adapti al seu perfil i a les seves mancances gaudeixen de les classes.

OBJECTIUS DE L’EXPERIÈNCIA

Davant d’aquest grup d’alumnes el meu únic i gran objectiu és que els alumnes aprenguin alguna cosa d’una manera diferent. A més:

 

- L’aprenentatge dels conceptes i dels procediments usant una metodologia més atractiva. Al meu institut, a matemàtiques només utilitzem els recursos informàtics en ocasions molt concretes (crèdits de síntesis i activitats molt específiques, mai de forma continuada), per tant aquests alumnes estan habituats a la classe tradicional de paper i pissarra.

- L'autonomia dels alumnes a l’aprenentatge que els permeti portar ritmes diferents. Aquests alumnes, a més de mandrosos, no són gens autònoms. Constantment, quan es posen a treballar, pregunten dubtes buscant l’aprovació del professor o d’algun company. Són incapaços de començar un exercici si no tenen molt clar que el faran bé i que van pel bon camí.

- Mostrar als alumnes que hi ha més eines que poden consultar a banda dels llibres de text (en concret les unitats Descartes).

- Motivació acadèmica. Pot ser canviant de metodologia algun alumne s’animi a treballar més i amb més ganes.

- Els objectius curriculars previstos a la programació didàctica.

CONTINGUTS MATEMÀTICS ESTUDIATS

Inicialment volia tractar el tema de vectors a nivell molt pràctic i intuïtiu i treballar, com aplicacions les translacions i les rectes generades per un vector. De l’idea inicial vaig acabar en:

 

- Dibuixar rectes en el pla (després de la prova inicial, vaig veure que els alumnes ni tan sols s’enrecordaven de situar punts al pla).

- Vectors: components, origen, extrem, mòdul, suma i producte per escalar.

Per problemes de disponibilitat amb l’aula d’informàtica no he pogut fer la part de translacions ni rectes generades per un vector (tot i que el material estava preparat).

AULA D’ORDINADORS

DISPONIBILITAT DE L'AULA:

Abans de començar el projecte tenia assignada un aula d'informàtica dos dels tres dies en que tenia classe amb el grup. Una setmana abans de començar l'experimentació vaig comprovar que a la majoria d'ordinadors d'aquesta aula no eren visibles les escenes de Descartes. Després de negociacions vaig obtenir altra aula d'informàtica els tres dies de classe durant un mes.

DISTRIBUCIÓ DE L'AULA:

L’aula disposa de 17 ordinadors, un d’aquests destinat al professor. Els ordinadors són Pentium 4 i utilitzen el Windows XP. Les pantalles són petites, antigues i molt volumninoses (ocupen molt espai i són poc atractives). A més hi ha una pissarra, un canó connectat a l’ordinador del professor i unes 6 taules sense ordinadors per tal que els alumnes puguin treballar.

Amb aquesta ubicació i el tipus de monitor hi ha dos problemes:

 

- Els alumnes no tenen espai a la taula per distribuir el seu material, per la qual cosa es fa dur demanar que utilitzin la llibreta.

- Per mirar la pissarra, els alumnes s’han de girar del tot.

- L’aula s’utilitza molt al centre i no es cuida suficient, per tant és freqüent que no tots els ordinadors funcionin correctament (a més els ordinadors que no funcionen no sempre són els mateixos).

FORMA D'US

Els ordinadors tenen connexió a INTERNET però he preferit gravar els materials utilitzats (unitats didàctiques, guions, fulls de treball...) en una memòria USB que els alumnes tenen per les classes de tecnologia. Així propiciava que poguessin treballar a casa i evitava possibles problemes de velocitat amb INTERNET.

AGRUPAMENT DELS ALUMNES

Cada alumne ha pogut disposar del seu ordinador.

UNITAT DIDÀCTICA DESCARTES

Les unitats Descartes usades en l'experimentació han estat elaborades per la professora i es poden consultar en ../../../../../eda2008/professors_cat/practiques/P3/garcia_mjose_P3/index_alumne.htm

RECURSOS AUXILIARS

Tot i que l'aula contava amb un canó no el vaig fer servir: el primer dia no anava i la resta de dies cada alumne portava ritmes diferents i no necessitava fer explicacions conjuntes (anava explicant els dubtes individuals d'ordinador en ordinador).

Com que vaig fer alguna sessió a l'aula del grup classe si que vaig fer servir la pissarra.

DESENVOLUPAMENT DE L'EXPERIÈNCIA

NOMBRE DE SESSIONS

A l'aula d'ordinadors es van realitzar 10 sessions (inclòs l'examen) i 4 es van desenvolupar a l'aula normal (inclosa la presentació inicial del projecte).

FULLS DE TREBALL UTILITZATS

El dia de la presentació del projecte, se li van proporcionar als alumnes els següents documents impresos en paper (també els tenien a la memòria que feien servir):

 

1. Guió de pràctiques: és un llistat de totes les pràctiques que farem. Indica per cada pràctica quina part es fa a l’ordinador, què han d’anotar a la llibreta i quins exercicis han de fer del llistat d’exercicis. veure

2. Exercicis de vectors: és un llistat d’exercicis en paper que han de fer a la llibreta intercalant amb l’ordinador (quan s’han de fer està indicat al guió de pràctiques). veure

3. Full respostes de les proves inicials: les proves inicials es fan a ordinador però han d’anotar les respostes en aquest paper. veure

A més, el dia de la prova final van utilitzar un "Full respostes de la prova final". L'examen final constava d'una part amb l'ordinador i una altra que s'havia de fer en paper. Aquí havien d'anotar tant les respostes que introduïen a l'ordinador com la part escrita de l'examen. veure

METODOLOGIA EMPRADA

Abans de començar la primera sessió a l'aula d'informàtica, vaig demanar als alumnes les seves memòries USB on els vaig carregar tota la unitat didàctica i els fulls complementaris. Per tant, sempre havien de portar la memòria, el material en paper, la calculadora i les eines per escriure.

A l’aula d’informàtica han treballat individualment però sempre es podien ajudar entre ells o demanar ajut al professor. Cada alumne tenia el guió de pràctiques que havia d'anar seguint. Cada alumne portava el seu ritme de treball però si algú es quedava molt enrederit havia de fer feina a casa per posar-se al dia.

Van fer algunes sessions a l’aula del grup per aclarir dubtes i recopilar conceptes i procediments.

Al final de l’experiència havien de lliurar el dossier de treball.

La prova final ha estat a l'ordinador i havia una part escrita.

DIARI DE CLASSE

16 de febrer de 2009. Aula del grup classe.

Els explico què es el projecte EDA i Descartes.

Passo les enquestes inicials i el material en paper que utilitzarem. Els explico el funcionament de les classes ( veure metodologia). Quedem que dues hores abans de començar la propera classe els demanaré les memòries USB.

No m’entretén molt en explicar com són les escenes (la prova inicial II ja té aquesta finalitat) però insisteixo molt que s’ha de fer una lectura amb molta concentració i s’ha de posar moltíssima atenció, que fins que no s’entén alguna explicació o alguna ordre, algun concepte o algun procediment, no es pot continuar. En aquesta part començo a sentir les primeres frases de “menudo rollo”, “ mejor en clase y la pizarra”, “ a mí eso de pensar no me gusta”.

18 de febrer de 2009. Aula d’informàtica.

Dues hores abans de començar la classe, passo per l’aula del grup a demanar les memòries USB. Com era d’esperar, la meitat no la tenia. Carrego les que tinc. Entre aquestes i tres que jo he portat de casa meva farem torns per fer la prova inicial.

Arriben els alumnes i els que poden fan la prova inicial (els altres esperen a tenir algun pen).

En tres ordinadors no es visualitzen les escenes. A l’ordinador del professor tampoc i per tant no puc fer servir el canó.

Comprovo que no s’enrecorden de res: no saben què és l’eix d’ordenades ni el d’abscisses; pràcticament a mig grup he d’explicar com es dibuixa un punt de coordenades (3,4); la funció lineal i l’afí és un gran enigma...i es posen de manifest els seus problemes de comprensió lectora.

Després de la primera sessió comença el desànim entre els alumnes: “esto no me sale”, “yo no me entero”, “en clase estaríamos mejor”...

20 de febrer de 2009. Aula d’informàtica.

Acabem de carregar les memòries USB, tots els alumnes acaben les proves inicials i els que ja les tenen acabades comencen les pràctiques.

S’incorporen a l’aula dues alumnes noves nouvingudes que no participaran al projecte però hi seran a l'aula amb un material adaptat i diferent entre elles.

25, 28 de febrer i 2 de Març de 2009. Aula d’informàtica.

Cada alumne porta el seu ritme de pràctiques i van avançant segons les seves possibilitats i característiques.

Es van repetint alguns problemes relacionats amb l’aula d’informàtica i trobem amb alguns errors en les pàgines de la unitat didàctica que he preparat:

Els comentaris de “vaya rollo” i “no entiendo nada” van anar disminuint segons avançava l’experiència.

4 de Març de 2009. Aula del grup classe.

Treballem a l’aula els conceptes que han aparegut fins a la pràctica 3.

Aclarim dubtes i mirem que a la llibreta de treball tots tinguin totes les activitats que han de tenir.

Per la propera sessió quedem que tots els alumnes han de tenir acabada, com a mínim, fins a la pràctica 3 treballant, si fos necessari, a casa.

6 de Març de 2009. Aula d’informàtica.

Tots comencen per la pràctica 4 tot i que sé que alguns no han arribat i no han fet la feina a casa (això també passa quan treballen sense ordinadors).

Seguim amb el mateix funcionament que els dies 25, 28 de febrer i 2 de Març.

9 de Març de 2009. Aula del grup classe.

Per problemes d'ocupació amb l'aula d'informàtica, anem a l'aula del grup classe i improviso unes explicacions teòriques sobre els continguts de les pràctiques de la 5 a la 8, així quan arribin amb l’ordinador a tot els sonarà una mica i tindran menys problemes. Després fem exercicis del llistat de paper.

11, 13 i 16 de Març de 2009. Aula d’informàtica.

A l’aula d’informàtica els alumnes tenen aquests dies per acabar fins la pràctica 8.

La dinàmica és la mateixa que els altres dies a l’aula d’informàtica.

18 de Març de 2009. Aula del grup classe.

Classe de repàs fins a la pràctica 8 inclosa ja que el següent dia tenen examen. Els aviso que han de lliurar la memòria de pràctiques i que per l’examen necessiten portar la memòria.

20 de Març de 2009. Aula d’informàtica.

 L'examen té una part que es fa amb ordinador i un altre escrita sense ordinador. Com que l’espai a l’aula d’informàtica és molt limitat, he fet tres models d’exàmens diferents per evitar que es copiïn.

A cada alumne dono un examen i tots comencen amb la part escrita i mentre jo vaig carregant les memòries (un èxit: només un alumne no l’ha portada i li deixo una de les meves).

Quan acaben, comencen amb la part d’ordinador. És un formulari que et dona directament la puntuació (però a més han d’escriure les respostes en paper). Acabat l’examen, m’han de cridar per que jo introdueixi el codi “secret” que els donarà la puntuació (ho he fet per evitar que vagin donant al botó de puntuació per mirar si ho fan bé o no).

Recullo els dossiers de pràctiques. Com era d’esperar em falten 5 dossiers i amplio el termini de lliurament fins al dilluns 23 de març.

PRINCIPALS PROBLEMES I ESTRATÈGIES UTILITZADES EN LA RESOLUCIÓ D'INCIDÈNCIES RELLEVANTS

- Relacionats amb les escenes Descartes:

 

- A la majoria de les escenes (sobre tot les que tenen comptador d’encerts) només “agafava” la resposta escrita si al final es polsava retorn. Vaig haver de dir que millor utilitzessin el comandament amb triangles i que vigilessin.

- Un paràmetre d’una escena només admetia nombres enters i havia d’admetre decimals pels exercicis que havia preparat.

- Alguna escena donava resultats erronis (per error en la fórmula).

- Alguns errors d’escriptura o d’explicació en els textos adjunts a les escenes.

Els tres últims problemes els vaig solucionar sobre la marxa: com els alumnes portaven ritmes diferents quan es detectava algun error intentava explicar-lo als alumnes que estaven treballant amb aquella escena (els que anaven més ràpids són els que menys problemes tenen per comprendre coses). Després, acabada la classe, modificava les pàgines amb errors i tornava a carregar les memòries, així la resta dels alumnes no es trobaven amb els problemes dels alumnes avançats.

- Relacionats amb l'aula d'informàtica:

 

- Cada dia hi havia ordinadors que no funcionaven: no es visualitzaven les escenes, faltava ratolí...(no sempre eren els mateixos, canviaven d’un dia per l’altra...) Així algun alumne sempre perdia el temps obrint l’ordinador per després comprovar que no funcionava, buscar altre ordinador i tornar a començar.

- El primer dia tampoc es visualitzaven les escenes a l'ordinador del professor i no vaig poder fer servir el canó.

- Tot i que tenia assignada l'aula d'informàtica els tres dies de la setmana, el professor desplaçat de l’aula d’informàtica (que era el mateix els tres dies i fa de coordinador d’informàtica) pràcticament cada dia ha intentat utilitzar l’aula d’informàtica amb diverses excuses.

 

1. Ens fa perdre el temps (a vegades els seus alumnes arribaven abans que els meus i els havia de fer sortir) i i tenir certes tensions entre professors.

2. Les classes a l'aula les faig el dia que "millor" van pensant en l'altre professor no en els alumnes.

3. La unitat tenia 12 pràctiques pensant en ampliar-la en 3 més. Entre això i el final de la segona avaluació he deixat l'experimentació a la pràctica 8. De totes maneres ja he pactat amb l'altre professor que durant el tercer trimestre em deixarà l'aula d'informàtica unes 6 sessions més per poder acabar.

- Relacionats amb els alumnes:

 

- Els alumnes no sempre porten la memòria (per això sempre porto tres meves preparades).

- Tenen molts problemes de lectura, comprensió i vocabulari. No entenen coses tan simples com: “Pressiona el comandament zoom (triangles blau i vermell)”. Com anècdota el dia que vaig explicar el projecte EDA, vaig dir: “sólo participamos 15 centros de toda Catalunya, por tanto somos un centro pionero”. L’alumna S.F em diu “¿Y qué tenemos que ver nosotros con los pájaros”. La S.F havia fet la següent associació d’idees: pionero - pio, pio - pájaros. El pitjor és que l’alumna em parlava seriosament i la resta de la classe no riu (tampoc deuen saber el significat de “pionero”).

- Hi ha alumnes que falten molt (igual que a l’aula) amb la qual cosa no acaben d’agafar el ritme.

- Quan arriben a l’aula d’informàtica a molts se’ls oblida el material en paper i els instruments per escriure (han de baixar a l’aula a buscar-lo amb la pèrdua de temps corresponent i la meva desesperació ja que la situació es va repetint dia rere dia).

DADES SOBRE L'AVALUACIÓ

PROVES FINAL I INICIAL veure gràfic

La prova inicial constava de dos parts:

- Prova inicial I: tractava sobre situació de punts en el pla i rectes. En general no se'n recordaven de res del que es demana a la prova inicial. Si bé els resultats no reflecteixen aquesta situació ja que els "vaig ajudar" donen pistes i indicacions. La mitjana és de 5,12. Veure prova inicial I

- Prova inicial II: contava amb escenes de Descartes i tenia per finalitat començar a familiaritzar-se amb les escenes i el seu funcionament i comandaments (zoom, escales, mobilitat de punts...) La part final d'aquesta prova preguntava

 

.- "has tingut problemes per seguir les instruccions (text)?

tots han contestat que no, però de fet pràcticament tots em van fer alguna preguta o van necessitar algun aclariment.

- "has trobat fàcil fer servir les escenes?" Tots han contestat que si

Veure prova inicial II

-Prova final: La mitjana de la prova final és de 6,43. Només 3 alumnes han suspès (amb notes de 4,5, 4,75 i 1). La resta han aprovat amb notes prou bones, sospito que té molt a veure l'última classe a l'aula (preparatòria de l'examen) on vaig donar "pistes" sobre l'examen. Veure prova final (contrassenya és mj1)

-Dossier: 9 alumnes van lliurar el dossier el dia acordat, 4 ho van fer 3 dies més tard i 1 alumna (la que va treure un 1 a l'examen) no la lliurat. Els dossiers tenen una qualitat bastant acceptable i recullen tots els aspectes que se'ls havia indicat al guió de pràctiques.

ENQUESTA FINAL

Han posat poc interès en respondre les enquestes: les preguntes numèriques les han contestades però les que eren d'explicar i aportar observacions pràcticament les han deixades en blanc.

Sobre les instal·lacions

veure gràfic

La majoria d'alumnes valoren amb "normal", "molt" o "bastant" l'espai de l'aula (només un 28,6% opina "poc"), tot i que era molt incòmode treballar en aquella aula (les pantalles antigues, les torres damunt de la taula, els teclats i ratolins no deixaven espai per escriure).

Tot i que els ordinadors han anant donant problemes de visualització de les escenes, a la pregunta "el teu ordinador ha funcionat correctament" un 42,9% diu que "normal" i un 7,1% opina "molt" .

Els resultats no reflecteixen la mala "qualitat" de les pantalles (petites, antigues...) a la pregunta visió de la pantalla correcta: 14,3% molt, 28,6% bastant, 42,9% normal i 14,3% poc

En observacions: "els ordinador una mica lents" "una mica vells" "els ordinadors no funcionen" .

Sobre software

veure gràfic

Dels resultats queda clar que no han tingut problemes en utilitzar el navegador i les escenes.

Com a dada negativa un 21,4% ha entès "POC" els enunciats de les activitats i ha entès "poc"que calia fer en cada escena (la resta ho valora de normal cap a dalt)

Ningú ha fet comentaris sobre el software.

Sobre metodologia

veure gràfic

Com a dades positives un 71,4% ha realitzat totes les activitats i un 78,6% ha resolt els dubtes que l'han sorgit. Tots els alumnes han utilitzat la llibreta per a prendre apunts i per les conclusions (és requisit indispensable per poder aprovar l'àrea de matemàtiques lliurar cada avaluació el dossier).

Els comentaris dels alumnes són: "és més entretingut que no estar fent sempre exercicis a la llibreta", "he trobat a faltar el llibre" (curiós!! no utilitzem llibre), "és més fàcil amb l'ordinador", "és més fàcil i divertit"

Sobre actitud

veure gràfic

En aquest apartat hi ha molta dispersió en les respostes de totes les preguntes.

Sobre aprenentatge a l'ordinador

veure gràfic

Referent a utilitzar l'ordinador per matemàtiques un 28,6% diu que mai i un 50% que "A vegades" en canvi cap alumne contesta mai a utilitzar l'ordinador per altres matèries.

En quant a utilitzar Descartes a casa un 57,1% opina que "mai" (no és d'estranyar ja que la dinàmica d'aquest grup és de no fer res a casa).

Hi ha hagut només dos comentaris han estat "prefereixo fer classe a l'aula", "amb la profe m'entero més".

VALORACIÓ PERSONAL

Els alumnes van començar amb un cert rebuig vers l'activitat. No estan acostumats a pensar i els resulta més còmode les classes a l'aula. A poc a poc, es van anar enganxant a les pràctiques i li van anar posant ganes. Desprès d'unes quantes sessions d'eufòria, es van començar a reproduir les dinàmiques habituals de l'aula (els alumnes més treballadors són els més avançats i els més xerraires comencen a xerrar més del compte i a fer menys feina). De totes maneres, estic contenta amb els resultats obtinguts i amb el treball dels alumnes.

Les classes a l'aula han estat imprescindibles per una comprensió més amplia de les unitats, aportava seguretat als alumnes.

L'ús de Descartes ha donat més autonomia als alumnes, els ha permet que cadascú avanci al seu ritme i m'ha permès un ajut més individualitzat als alumnes que presenten més dificultats. Tot i això constantment he anat recordant que havien d'elaborar el dossier i cridar l'atenció per no despistar-se.

En quant als materials no he trobat material Descartes adequats pels meus alumnes: necessitava unitats de temaris de 4t ESO però amb un tractament d'alumnes d'adaptació curricular (tot molt fàcil, molt elemental, molt a poc a poc..) Per això els he hagut d'elaborar. Tot i que hi ha una gran varietat de materials penjats a la web si vols continguts propis de 3r o 4t d'ESO no s'acaben d'adaptar a aquest tipus d'alumnes amb tantes dificultats.

Per altra banda, l'aula d'informàtica del meu centre no facilita la realització d'aquest tipus de classe (per no parlar de tots els problemes que he tingut amb la seva ocupació). Els grups que no són d'adaptacions curriculars al meu centre són molt nombrosos i les aules d'informàtica són molt petites. Aquestes condicions no afavoreixen usar eines d'aquest tipus de forma continuada.

Globalment qualifico aquesta experiència com a molt positiva pels alumnes i sobre tot per la professor: m'ha posat davant de nous reptes que m'han fer sortir de la monotonia d'anys de classe amb pissarra.

Autora: Mª José García Álamo. 2009