EDA 2009 - Experimentació amb Descartes a l'aula. Informe Final
Nom i cognoms del docent
Artur Coll Becerra
Centre educatiu
Escola Joan Llongueras. Badalona
Grup amb què s'ha dut a terme
El grup d’alumnes amb els que he treballat són els alumnes de la meva tutoria de 6è de Primària. Es tracta d’un grup de 21 alumnes molt heterogeni on hi ha tres alumnes d’Educació Especial, dos alumnes d’Aula d’Acollida i tres alumnes força absentistes.
És un grup amb un nivell força baix, amb un entorn socio-cultural força desafavorit.
Objectius de l'experiència
Els objectius eren els següents, i estaven classificats en tres grups:
Continguts matemàtics estudiats
Els continguts matemàtics treballats han estat els següents:
Condicions de l'aula d'ordinadors i forma d'ús
Els ordinadors de l’aula d’informàtica tenen Linkat. La distribució dels equips a l’aula és la típica distribució d’U. Aquesta distribució permet que el docent pugui estar al cas, amb un sol cop d’ull, de com evolucionen tots els grups.
De les quatre sessions setmanals de matemàtiques, se n'han dedicat tres a l'aula d'informàtica:
L’únic handicap que ha hagut, ha estat que no s'ha pogut instal·lar el plug-in per a executar les escenes de Descartes (Descartes Web 2.0), però s'ha solucionat tot utilitzant la versió antiga de la web.
Unitats didàctiques Descartes
Les unitats didàctiques Descartes utilitzades en l'experimentació han estat les següents:
Unitat 1. Repàs d'operacions amb enters i amb decimals.
Unitat 2. Múltiples i divisors.
Unitat 3. Potències.
Unitat 4. Fraccions.
Recursos auxiliars
Els recursos auxiliars utilitzats han estat els fulls de treball que vaig dissenyar per treballar conjuntament amb les unitats Descartes, i que vaig adjuntar a la pràctica 4, que són:
Aquests fulls de treball s'han anat utilitzant en paral·lel amb les unitats Descartes, de manera que els dies que no anàvem a l'aula d'informàtica els dedicàvem a solucionar dubtes i a corregir aquests fulls de treball que, majoritàriament, havien fet a casa.
Descripció del desenvolupament de l'experiència
Als alumnes els ha sigut molt útil saber que és el que estava programat durant aquest trimestre, i veure que cadascuna de les coses que estaven fent els era útil per a les següents activitats, tant dins d’un mateix tema com entre dos temes diferents. Cadascú sabia, sense haver de preguntar, quina activitat havia de fer un cop ja havia finalitzat l’anterior, la qual cosa els ha donat un alt grau d’independència.
Respecte la metodologia, ha resultat molt profitós el fet d’alternar les pràctiques a l’aula d’informàtica amb les classes a l’aula “normal”. Ens ha permés resoldre dubtes de manera general, corregir els fulls de treball amb tot el grup, ... A més a més d’aquesta manera s’ha aconseguit que el treball a l’aula d’informàtica no sigui un fet rutinari, sinó un element motivador.
Dades sobre l'avaluació
S'han passat dues enquestes, una al principi de l'experiència i l'altra al final. Adjunto dues gràfiques on hi ha recollides les mitjanes dels resultats numèrics.
Enquesta inicial:
Enquesta final:
D'altra banda, a l'escola hi ha dues línies a 6è curs, però només s'ha realitzat l'experiència amb un d'ells, amb la qual cosa podríem considerar que teníem un grup experimental i un grup control.
Els criteris d'avaluació utilitzats amb els dos grups han estat els mateixos, i els exàmens que han fet també han estat els mateixos. Ara bé, si es comparen els resultats obtinguts pels dos grups en finalitzar la primera avaluació, es pot veure que els del grup experimental han estat clarament millors.
Valoració personal del docent
Tant els alumnes el docent hem valorat molt favorablement el canvi de metodologia en la classe de matemàtiques. Augmenten el seu grau d'autonomia que obtenen, i veuen una certa utilitat en el que estan fent.
A partir d'aquesta experiència, idealment els alumnes han de treballar per parelles, on els dos membres de la parella tinguin un nivell similar. D’aquesta manera s'aconsegueix que a cada parella hi hagi un debat entre iguals, i augmenten les possibilitats que es doni el conflicte cognitiu i, en conseqüència, l’aprenentatge significatiu. És veritat que d’alguna manera estic fomentant que hi hagi diferents nivells, però aquests nivells ja existien i el que miro de fer és que tothom pugui anar avançant i no deixar ningú enrere. El meu paper se centra, doncs, en donar suport a les parelles que van més lentes.
Amb aquesta metodologia cadascú va realment al seu ritme, i els alumnes menys aventatjats queden molt enrere respecte els més aventatjats. Això té dues lectures. D’una banda implica que hi ha alumnes que no han arribar a fer totes les activitats previstes en l’experimentació, i el seu nivell d’assoliment dels objectius no ha estat el 100%. Però d’altra banda, els alumnes més afavorits han pogut treballar realment al seu ritme, sense haver d’arrossegar el “pes” dels alumnes menys afavorits, i han arribat força més enllà del que estava inicialment previst.