Grup en què s'ha dut a terme l'experimentació: 4t
d'ESO A. Al nostre Institut, és el grup destinat als alumnes que
es preveu que no seguiran estudis de Batxillerat i, en acabar
l'ensenyament obligatori o bé s'incorporaran al món
laboral o bé completaran la seva escolarització amb un
cicle formatiu de grau mitjà. Està format per 14 alumnes,
13 d'ells immigrants, entre els quals 3 nouvinguts. És un grup
que, en general, no està interessat en els estudis.
Objectius de l'experimentació:
Afavorir una actitud positiva dels alumnes envers les Matemàtiques.
Aconseguir una implicació més gran de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge.
Augmentar el nivell d'autoestima dels alumnes.
Contribuir a què els alumnes valorin les TIC com un medi d'adquisició de coneixements.
Contribuir a l'adquisició d'un bon nivell de comprensió lectora.
Incrementar l'autonomia dels alumnes en el seu procés d'aprenentatge.
Continguts matemàtics estudiats:
Funcions polinòmiques de primer i segon grau.
Introducció a la funció exponencial.
Condicions de l'aula d'ordinadors i forma d'ús:
Hem tingut una aula d'informàtica a la nostra disposició,
amb ordinadors que tenen bones prestacions de velocitat i
memòria. D'altra banda, a l'aula hi ha 16 ordinadors, per tant
disposem d'"ordinadors suplents" en cas necessari.
Hi ha connexió ADSL de 3 Mb, tot i que les activitats estaran allotjades al moodle de l'Institut.
Els ordinadors estan col.locats en quatre files, i hi ha prou espai
perquè els alumnes puguin posar la seva llibreta i treballar
còmodament.
Recursos auxiliars:
Canó projector.
Pissarra tradicional.
El canó ha estat molt útil per explicar als alumnes en
què consistiria la tasca de cada sessió, i també
per a aclariments puntuals. S'ha fet servir totes les sessions.
Vàrem fer la primera sessió, de presentació de
l'experiència, a l'aula del grup. En aquesta sessió, els
vaig comentar les característiques del projecte, de quina manera
afectava a la forma de treballar a classe, què s'esperava
aconseguir i la importància de la participació de
l'alumnat, fent les tasques encomenades i també donant la seva
opinió i fent suggeriments de cara a millorar els resultats. Els
vaig lliurar un full en què es comentaven aquests aspectes i
també una graella amb el calendari de sessions i activitats. En
aquesta sessió també van omplir l'enquesta inicial.
Durant l'experimentació, vaig portar un diari de classe. Passo a comentar-ne el més destacat:
La primera sessió va ser una autèntica "prova de
foc". Malgrat la meva exposició inicial de les activitats
del dia fent servir el projector i malgrat insistir en la
importància de "llegir abans de fer", no me'n varen fer cas i,
quan van haver de treballar ells, reclamaven que els anés
explicant l'exercici un per un: en realitat, manifestaven
la seva resistència a una manera nova de
treballar que demana un esforç per part de l'alumne.
Durant les tres sessions següents, es va anar definint la
situació: d'una banda, la major part del grup anava entenent com
s'havia de treballar i fins i tot hi havia alguns alumnes que n'estaven
contents i feien comentaris positius, però de l'altra es pot dir
que els resistents (2) es radicalitzaven i passaven de tot. Això
va provocar algun que altre problema de disciplina.
A la cinquena sessió no vàrem anar a l'aula
d'informàtica, sinó que vam fer una posada en comú
a l'aula del grup, incidint més en la manera de treballar que en
els continguts que no vaig voler treballar a l'aula "normal" pel que
això hauria tingut de retrocés). Aquesta posada en
comú és imprescindible i va tenir resultats positius:
quedàrem que fragmentaríem les tasques i les explicacions.
A partir d'aquí, les sessions es van desenvolupar amb una
qualitat acceptable: el més positiu va ser que ja s'havien
acostumat a treballar tota l'hora. Amb tot, no eren del tot
autònoms, però va ser gratificant observar que alumnes
que abans passaven de tot, es dedicaven a fer les activitats.
També, que comentaven més els exercicis entre ells i
s'ajudaven.
Vàrem tenir algun problema tècnic aïllat, que vàrem poder salvar amb els "ordinadors suplents".
La planificació inicial es va veure modificada per alguns
imprevistos però es va poder acabar la fase
d'experimentació dins del segon trimestre i es van treballar
tots els continguts previstos.
Dades sobre l'avaluació:
Enquesta inicial: Em vaig
fixar sobretot en les preguntes sobre quina assignatura els agradava
més, quina era la més valorada i si consideraven que es
podien aprendre matemàtiques amb l'ordinador. Tot i que
majoritàriament valoren les matemàtiques com a molt
importants, només 1 alumne diu que aquesta és
l'assignatura que més li agrada, i pel que fa a la possibilitat
d'aprendre matemàtiques amb ordinador responen que "de vegades".
També valoren com a important la informàtica (en aquest
cas i com a assignatura, en són més partidaris) i, pel
que fa a l'ús de l'ordinador, l'empren per xatejar i jugar, a
més de per comunicar-se amb el correu. Un 60% tenen ordinador a
casa, encara que no tots tenen connexió a Internet.
Enquesta final: Dels seus
resultats es desprèn que valoren positivament
l'experiència i els agradaria repetir-la, tot i que hi ha un
alumne que la troba negativa. Majoritàriament, diuen que han
treballat i après millor que a la classe tradicional.
També majoritàriament, valoren Descartes entre 3 i 5.
Proves inicial i final:
Si es compten aprovats i suspesos, no hi ha diferències
significatives. En canvi, sí que es constata que les
qualificacions individuals milloren: això podria voler dir que,
allò que aprenen, ho aprenen millor.
Valoració personal: Globalment,
valoro l'experiència com a positiva i crec que millora
l'aprenentatge dels alumnes. Quant a la consecució dels
objectius, s'han abastat els de la unitat didàctica i crec que
s'ha millorat l'actitud envers l'assignatura. El que ha quedat
més coix és l'assoliment d'autonomia en el procés
d'aprenentatge: s'ha avançat alguna cosa, però encara
queda.
Comentaris: He sortit amb la
convicció reforçada que els materials de Descartes
són una eina útil. Per tant, penso seguir-los fent servir
en el futur. Després d'aquesta experiència, però,
considero que el millor moment per introduir aquests canvis
metodològics és en els primers cursos d'una etapa (ESO o
Batxillerat) i, en tot cas, a començament de curs, quan els
alumnes poden ser més receptius a una nova metodologia.