Pràctica 5 - Informe final

Com molts dels meus companys professors, penso que les TIC són una eina excel·lent per motivar l'aprenentatge en general i de les matemàtiques en particular. Però, tal i com es va comentar a la primera jornada presencial, molts cops no sé com introduir-les o aplicar-les a l'aula, a la nostra assignatura.

La meva motivació central per aquesta experimentació es provar la nova metodologia en un grup de control on pugui observar qualitats i punts febles, per a la llarga fer un pensament i introduir-la a la meva tasca docent de manera habitual.

Però no vull oblidar que també espero que l'experiència sigui positiva pels meus alumnes i que els ajudi a fer un aprenentatge autònom i actiu que els ajudi a millorar el seu rendiment acadèmic.

L'optativa en principi és d'àlgebra així que en principi vaig pensar en tractar la resolució de sistemes d'equacions lineals. Fent recerca dels materials de la web Descartes sobre el tema em va fer desestimar aquesta primera idea: són massa complicats i la majoria introdueixen el concepte de funció que a 2on ESO encara no hem tractat.

Fent ús del buscador del web Descartes vaig trobar dues Unitats Didáctiques curtes i adequades per nivell que posteriorment vaig complimentar amb parts d'altres UD:

A totes les hores de l'assignatura disposavem d'un armari de portàtils nous que vem tenir el privilegi d'estrenar i que no ens van donar problemes tècnics.

Tot i fer classe a dues aules diferents, a les dues hores gaudiem d'espai de sobres i els alumnes podien estar còmodes amb els portàtils, els ratolins i els fulls de treball.

Com el grup estava format per només 9 alumnes, cadascun d'ells disposava d'un ordinador. Només en casos i sessions puntuals es van agrupar per parelles.

Els ordinadors són HP (mini) amb els Windows XP versió 2002 (Service Pack 3).
Si miro les propietats del sistema em posa que són VIAC7-M amb processador 1600MHz, 1.60Ghz i 1.75 Gb de RAM.

Afortunadament, la xarxa wifi de l'institut ens va fer servei i no vaig haver d'aplicar cap plan B en cap sessió

L'accès a l'índex principal de l'experimentació en teniu aquí. Però en realitat, l'índex no és més que un distribuidor cap a les unitats didàctiques selecionades d'entre els materials existents del Descartes i que a continuació passaré a enumerar en detall:

Tal i com ja vaig esmentar a la pràctica 4, les característiques del meu grup d'experimentació eren força especials ja que es tractava d'una asssignatura optativa trimestral amb 9 alumnes “pacífics” i amb un nucli dur de 4 alumnes bons acadèmicament parlant.

El què és cert és que tot el grup es van mostrar molt il·lusionat a l'hora de participar en aquest projecte, des del primer moment que els hi vaig explicar.

Prèviament a la meva experimentació, els vaig passar un parell de fulls de treball de les pràctiques EDA de companys professors d'altres edicions: volia que se'n fessin una idea i s'acostumessin a la nova metodologia. Les sensacions manifestades van ser bones: em va animar i potser per això vaig confeccionar més feina de la que serien capaços de realitzar en les sessions que quedaven abans del canvi de trimestre.

A partir de dilluns 7 de febrer (adelantant-me una mica en el calendari del curs EDA), els alumnes van treballar les unitats que jo havia sel·leccionat i els seus corresponents fulls de treball.

Cada alumne disposava de la seva fitxa que anava completant i que quan acabava m'entregava. A continuació n'agafava la següent i seguia treballant. A la següent sessió, jo els hi retornava el full degudament comentat i m'apuntava el ok la llibreta de notes. Excepte petits detalls, la feina que presentaven era correcte.

Vem arribar a l'acord tàcit de que com més fulls ben fets entreguésin, més bona nota tindrien a l'optativa. I la prova escrita (que es podria fer amb l'ordinador al davant) només comptaria un 20%.

Des del començament, els alumnes bons no van tenir cap problema en adaptar-se a la nova metodologia i de seguida van arribar a ser molt autònoms, treballant a bon ritme. Detectaven errades en les escenes, en els fulls de treball, em demanaven alguns aclariments i sobretot, m'explicaven les deduccions i suposicions del que acabaven de veure. Em feia l'efecte que al estar més actius, el seu aprenentatge era més ràpid.

Els alumnes mitjans dubtaven més, estaven més insegurs i feien més preguntes, però també se'n sortien i acabaven entenent el concepte treballat.

I també va ser constatable que a l'hora de treballar, els alumnes amb més dificultats anaven fent al seu ritme i acabaven realitzant amb éxit les activitats proposades.

Voldria afegir que aquest mètode de treball "diferent" va ser especialment positiu per a tres alumnes:

-Una alumna esportista del CAR que només venia a la meitat de les classes perquè havia d'entrenar: les sessions que perdia les realitzava a casa seva i així no perdia el ritme dels companys.

-Un alumne amb problemes de concentració i baix rendiment a la classe ordinària: sorprenentment, treballava, se'l veia tranquil i anava entregant les fitxes ben complimentades.

-Una alumna romanesa que feia dos anys que no cursava matemàtiques: amb grans llacunes de coneixement i dificultats de comprensió, va aprofitar positivament la possibilitat de repetició de les escenes i la facilitat de poder demanar ajuda en qualsevol moment als companys i a la professora.

Aquesta part de l'informe final quedarà coixa, inevitablement.
Per problemes personals de salut no vaig poder realitzar les proves d'avaluació. Per tant, la visió que tinc de l'experiència no acaba de ser completa ja que no sé fins a quin punt el bon ambient de treball de les sessions va repercutir en la comprensió de la matèria. Sospito que devia ser molt profitosa però no tinc cap evidència tangible.

Per mitjà d'una professora del centre, un cop acabat el trimestre els alumnes van poder omplir a posteriori l'enquesta final del curs. Les respostes són ràpides i poc pensades, els alumnes no s'hi varen mirar gaire.

També consideren important l'ordinador, la majoria creu que poden aprendre matemàtiques treballant amb ell però tenen més dubtes de que serveixi per estudiar, potser perquè l'associen a activitats d'oci?

Els alumnes en general van estar contents de les instal·lacions i els ordinadors.

Pel que fa al software del Descartes, opinen que les escenes es visualitzaven correctament i eren fàcils d'utilitzar però que els enunciats no eren gaire entenedors si bé ells llegien els enunciats.

En l'apartat d'actitud, tots estan d'acord en que van treballar millor que a la classe tradicional, han trobat més avantatges que inconvenients a l'hora de treballar amb l'ordinador i han après millor o en igual mesura els conceptes treballats.

Quant a l'aprenentatge amb l'ordinador, ara sí que la majoria té claríssim que es poden aprendre matemàtiques (i d'altres matèries) amb l'ordinador però no estarien del tot convençuts d'utilitzar Descartes per fer tasques a casa (sospito que perquè serien deures...).

Podeu trobar les enquestes inicials i finals en aquest enllaç a un llibre .xls, juntament amb una sèrie de gràfics de les preguntes més significatives.

L'experiència ha estat molt positiva tot i que per motius personals m'ha faltat una part important per acabar-la en condicions i tal com jo hauria volgut.

La pràctica 3 de Desenvolupament em va portar força feina. Primer rumiar l'elecció del tema i després la selecció de les activitats més adients. Però on vaig consumir més temps va ser en l'elaboració de les fitxes de treball i les proves (dos nivells), que havien de ser molt clares i pautades per tal de facilitar l'autonomia dels alumnes.

Tal com he dit, l'experiència ha estat molt bona però cal matisar que les característiques del grup eren ideals: pocs alumnes i ordinadors nous sense (encara) gaires problemes tècnics. Els alumnes treballaven individualment i disciplinadament però eren lliures de fer comentaris, fer-se preguntes, comparar resultats o maneres de fer. Aquesta autonomia em deixava temps per observar-los i per dedicar-me als alumnes amb més dificultats.

Estic contenta d'haver participat a l'EDA 2008. D'una banda, m'ha ajudat a conèixer sense pressions una nova metodologia de treball i veure'n les possibilitats. M'ha convençut que el futur de l'ensenyament de les matemàtiques passa per aquesta manera de fer, però encara hi ha molt camí per recórrer.

Amb aquest bon regust de boca, deixo la porta oberta a futures incursions al Descartes (i altres TIC) a la classe ordinària sempre i quan la informàtica del centre ho permeti.

I llavors sí que experimentaré amb tota la “diversitat” d'una aula de veritat.

Val a dir que per les meves circumstàncies personals jo tampoc he participat gaire als fòrums,així que és una mica contradictori el suggeriment que ara exposaré. Però el què he trobat més a faltar en aquest curs (comparant-ho amb d'altres cursos que he fet amb moodle) ha estat el contacte amb la resta de participants.

Tot i que implicaria més esforç per part de tots, penso que si es treballés alguna pràctica en petits grups s'aprendria més per mitjà de l'intercanvi d'experiències. Això suposaria invertir-hi més temps, tenint en compte que tots estem força escampats per la geografia catalana, però per altra banda el petit grup podria aprofitar els mateixos materials i així fer més eficient la feina i experimentar-la amb diferent alumnat.